El mar nos encanta, las tortugas, los delfines y todo lo que esté bajo esa gran superficie también (bueno, casi todo). Y los veleros, los marineros, las sirenas y navegar y… Así un largo etcétera de cosas. Así pues, nos hemos puesto a favor del mar y hemos creado un videoblog para una muy buena iniciativa de la Obra Social Fundación “la Caixa” junto con el CRAM.
Muntañola crece y sus Muntas también.
Por eso pensamos que para despedir a uno de los grandes, qué mejor que crear el primer lipdub hecho por una agencia Española siguiendo el recorrido diario de nuestro protagonista, Jaume.
No lo dudamos ni un segundo, disfraces arriba y abajo, cambios a toda prisa, errores, tonterias y…voilà! Aquí os presentamos el resultado.
Él se quedó boquiabierto… y a vosotros, ¡seguro que os sacamos una sonrisa!
El 19 de maig vaig anar convidat a la presentació del llibre que ha escrit un amic: Lluís Canut. Extraordinari el poder de convocatòria d’aquest periodista capaç de reunir a tants amics, a un bon nombre de ex- jugadors de futbol i de bàsquet , a la majoria de candidats a la presidència del Barça i de tenir a la taula com a principal convidat a Ronald Koeman. Vull agrair a l’amic Lluís la referència que va fer de la meva persona recordant un anunci que vaig crear a la revista R.B. i que patrocinava un confeccionista de camises de nom Jaume Canut: el seu pare.
Anunci publicat l’any 1966 a RB (Revista Barça).
Lector setmanal de RB, – segons va comentar ahir - aquesta revista va ser la que li va fer despertar els seus instints periodístics, quelcom del que ens en alegrem molt tant els qui la confeccionàvem com tots el afeccionats barcelonistes que ha seguit la seva trajectòria.
Ferran Centelles, sumiller de “elBulli” desde 1999 nos pidió una pieza que sorprendiera a los mejores enólogos del mundo en el Fine Wine 2010, una cumbre para profesionales del vino de calidad que se celebró en Aranda de Duero. Y a juzgar por los comentarios y las críticas… ¡lo conseguimos!
Además, ahora ya sabemos decir algo más que “me gusta o no me gusta” cuando catamos un vino, así que cuando queráis nos ponéis a prueba.
Algunos recorren el camino de Santiago, nosotros preferimos la ruta Murciana; nos denominamos los peregrinos del SOS. Fieles seguidores de la vanguardia musical contemporánea. El recorrido es largo y duro… ampollas, afonía permanente, falta de sueño, agujetas y demás; pero en el último trecho la “Veneración Final”: no al Apóstol Santiago; sino a los Dioses del rock, Apolo, Fatboy Slim, Venus, Orbital… los mejores grupos de referencia a nuestro alcance, las bandas más importantes de la escena musical de aquí y de allá… salto “parriba”, salto “pabajo”, grito y aplaudo, me tomo una cervecita, me bailo unos pasitos, me flipo, rio y canto sin parar… en fin me lo paso genial!!!
Y a todo esto… lo mejor de la ruta no es solo llegar al final del camino sino con quien lo andas. ¡Viva los Muntas y viva Ferdinand! (I love Franz).
En este finde estaba respirando oxígeno, andando, escuchando a los pajaros cantar, oliendo el perfume de las flores, en resumen contemplando la naturaleza tan tranquilo y de golpe descubro lo dificil que es poder desconectar.
Es el destino que nos sigue por todos los rincones, en forma de simbolos o letras
Soc en Jaume, i aqui, des del Port de la Selva (Alt Ampordà), us envío un mini reportatge denunciant l’increment salvatge de cables elèctrics i telefónics, que “adornen” el cel urbà de la vila donant-li un tarannà perillós al ajuntar-se amb la Tramuntana (vent que suvinteiga per aquestes terres).
Port de la Selva, pot ésser un dels poblets més bonics, i próspers de la costa i tots i guanyarem, doncs bellesa i seguretat equivalen a més vida i visitans.
No val doncs, queixarse de crisi, de que la gent no vé com abans, que la gent d’aqui se’n va etc., crec que al igual que jo, els turistes els hi agradaría alçar el cap sense por, admirant el vol de les gavines i el blau turquesa del cel.